Alerta amb els trastorns alimentaris

Alerta amb els trastorns alimentaris; primerament, el Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) consisteix en un grup de desordres mentals, que són caracteritzats per una mala conducta en la ingesta d’aliments. D’entrada, cal explicar les principals preocupacions que tenen els pacients: Són pensaments erronis o paranoides amb la dieta, el pes i sobretot, la figura del cos. Aquesta malatia provoca greus problemes físics i també psicològics, alhora que socials. Així també, explicar-vos que n’hi ha 6 tipus de trastorns diferents amb una breu explicació de cadascun.

Anorèxia nerviosa: Dieta restrictiva, exercici físic en excés i vòmits provocats.
Bulímia nerviosa: Episodis d’afartament i així mateix com l’anorèxia, vòmits provocats.
Trastorn per afartament: Ingesta de molts aliments i, a diferència de la bulímia i l’anorèxia, no ho vomiten i per tant, pot desencadenar així en obesitat.
La pica: Ingesta de substàncies no nutritives, per exemple el guix o la sorra.
Trastorn de ruminació: Regurgitacions repetides d’aliment, encara que és freqüent en nadons de 3-12 mesos.
Trastorn d’evitació d’ingerir aliments (ARFID): Dependència d’alimentació per sonda o suplements nutricionals.

Normalment, els casos es donen principalment en la prepubertat i la pubertat. És a dir, en l’ època en què els adolescents i preadolescents, són sotmesos a molta pressió i estereotips. Amb aquest trastorn es desencadenen desordres mentals i baixa autoestima. El principal tractament que es dóna en aquests casos es l’internament d’aquestes persones en un centre; seguidament, se’ls hi proporcionen medicaments, suplements nutritius i ajuda psicològica.

D’aquesta forma, els objectius principals del tractament del TCA són els següents: Tractar de restablir o normalitzar el pes i l’estat nutricional, a més a més, reforçar el malestar psicològic i finalment proporcionar hàbits saludables i les complicacions físiques que comporta.

Per acabar, dir que els trastorns alimentaris és una malaltia molt greu, tant físicament com psicològicament. Per tant, si teniu algun conegut que la pateix, no dubteu en ajudar-lo.